El pas de La Flagel·lació, popularment conegut com Els Assots, és una de les obres més representatives del patrimoni processionari de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
L’actual grup escultòric està tallat en fusta i policromat per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta, 1893 – Lleida, 1979). El conjunt fou encarregat després de la Guerra Civil i el cost de les cinc figures que l’integren es va fixar en 55.000 pessetes, una quantitat considerable per a l’època.
L’obra representa el moment de la flagel·lació de Jesucrist i destaca tant per la seva qualitat artística com per la profunditat del seu missatge religiós. Al centre de l’escena hi trobem la figura de Jesús, que suporta el suplici amb una expressió de serenitat i resignació transcendents. Al seu voltant se situen el centurió que dirigeix la tortura, representat amb una actitud distant i indiferent al drama que es desenvolupa davant seu, i tres assotadors que simbolitzen la degradació humana provocada per la violència i la marginació.
Per donar realisme a aquestes figures, Innocenci Soriano es va inspirar en persones marginades de l’entorn portuari de Barcelona, aportant al conjunt una notable força expressiva i una marcada càrrega humana.
L’escultor concebé l’obra amb una estructura tridimensional que permet oferir una visió equilibrada i harmoniosa des de qualsevol angle. Les figures mantenen entre elles una estreta relació compositiva i emocional, configurant un relat visual coherent al servei del missatge evangèlic de la Passió.
Una curiositat relacionada amb la seva execució és que, quan el conjunt estava pràcticament finalitzat, Mn. Pere Batlle va demanar a l’escultor que modifiqués la posició del braç del centurió. Inicialment, aquest assenyalava directament la figura de Jesús, però la indicació fou rectificada. Aquesta és la raó per la qual actualment el braç i el dit del centurió no apunten cap al Crist.
El pas processiona per primera vegada el 26 de març de 1948, Divendres Sant, i actualment participa a la Processó del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant, i a la Processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant.
La peanya
La peanya actual, d’estil barroc, fou dissenyada per Josep Maria Monravà i realitzada en fusta pel tallista Magí, autor dels relleus ornamentals que la decoren. El daurat fou executat pel pintor tarragoní Salvador Iglesias.
Al frontal destaca l’escut dels Aspirants de la Congregació de la Sang, format per les cinc llagues de Crist sota una columna envoltada de flagells i encerclada per una corona d’espines, símbols inequívocs de la Passió.
Actualment, el pas és conduït sobre rodes per deu congregants.
El pas anterior a 1936
La representació de la Flagel·lació de Jesús ja era present a la Processó del Sant Enterrament almenys des de l’any 1868. Aquell primer conjunt estava format per tres figures: Jesucrist i dos botxins que l’assotaven.
Les cròniques de l’època descriuen aquelles imatges com a excessivament petites per a la importància del misteri representat. L’any 1906 es construí una peanya de dimensions més grans, però les crítiques continuaren i aviat es considerà necessari renovar completament el conjunt.
Després de la Setmana Santa de 1913, la Congregació encarregà un nou grup escultòric a l’escultor Josep Campeny Santamaria (Igualada, 1858 – Barcelona, 1922), un dels artistes més prestigiosos del seu temps.
El nou pas, format per cinc figures de fusta, mostrava una clara influència cinematogràfica. Concretament, Campeny es va inspirar en la pel·lícula «Del Pessebre a la Creu» (From the Manger to the Cross), estrenada aquell mateix any 1913, reproduint amb gran fidelitat l’escena de la flagel·lació que apareixia en un dels seus fotogrames.
La nova obra processionà per primera vegada el Divendres Sant de 1914 i es convertí en una de les peces més admirades de la Setmana Santa tarragonina.
Malauradament, el pas de Josep Campeny fou destruït durant els fets revolucionaris del 21 de juliol de 1936, quan va ser cremat a la plaça del Rei juntament amb altres imatges, retaules i elements patrimonials procedents de l’església de Natzaret.
L’actual grup escultòric d’Innocenci Soriano recull avui el testimoni d’aquell conjunt desaparegut i continua representant, amb gran solemnitat, un dels episodis més colpidors de la Passió de Crist.
