LA CREU DE LA PASSIÓ
A Tarragona, la Creu de la Passió —també coneguda com la Creu dels Improperis o la Creu de la Passarella— apareix documentada per primera vegada l’any 1729, quan la Congregació n’encarregà l’execució a l’artesà Anastasi Boxó. Actualment, es desconeix si anteriorment n’havia existit una altra de més antiga.
La creu actual és una ofrena del fuster Lluís Àvila Roca i encapçala el viacrucis de Divendres Sant a la matinada pels carrers de la Part Alta i, al vespre, obre el pas dels penitents a la Processó del Sant Enterrament. Aquesta peça substituí la creu d’Anastasi Boxó, que fou cremada el 21 de juliol de 1936 a la plaça del Rei, juntament amb els passos, imatges, improperis, armadures dels armats, el retaule i la resta del patrimoni que es custodiava a l’església de Natzaret i a la Casa de la Sang, seu de la Congregació.
Després d’aquells fets, calgué refer bona part del patrimoni destruït. A més de recuperar la imatge del Crist de la Sang —obra de Salvador Martorell Oller—, l’any 1940 es projectà una nova creu, dissenyada i dibuixada per Lluís Àvila Roca, que tenia el taller al carrer August, 28. El mateix Àvila aportà desinteressadament tot el treball en fusta. Els objectes i atributs passionals d’aram foren realitzats pel mestre artesà Josep Garriga al seu taller del carrer Sant Domènec (o dels Llimoners).
La creu incorpora la representació dels principals elements de la Passió de Jesucrist: la mà de Judes amb la bossa dels trenta sicles de plata; els daus amb què els soldats es jugaren els seus vestits; la columna dels assots amb els flagells; el gall que cantà després de les negacions de Pere; l’escala i el llençol del davallament; la canya amb l’esponja amarada de vinagre; l’orella de Malcus; la llança de Longí; la túnica i el mantell de Jesús; les tenalles; el fanal de la captura; el calze del Sant Sopar; la Santa Faç; el martell; la gerra de vinagre; el rellotge; la corona d’espines; els tres claus; el sol i la lluna, i la inscripció INRI.
Popularment, els tarragonins també l’anomenaven “la Passarella”, sobrenom vinculat a la senyora Caballé, veïna molt coneguda de la Part Alta, que tingué l’honor de portar-la durant molts anys.
ELS IMPROPERIS
Un dels elements més identificatius de la Processó del Sant Enterrament són els improperis, que representen els instruments de la Passió de Jesucrist i constitueixen una de les expressions més antigues i singulars de la nostra tradició.
La primera referència documental de l’existència d’improperis a Tarragona data de l’any 1369. En la consueta redactada per Pere Figuerola, Monjo Major de la Catedral, ja s’hi esmenta l’existència de vestes negres i de “vituperis”, terme antic amb què es designaven aquests elements passionals.
L’any 1510 apareix una nova referència en el llibre de comptes de l’obra de la Seu tarragonina, on hi figura un Sant Crist i es menciona explícitament els improperis (“per pintar les astes dels ganfarrons del Vexilla e lo pilar dels improperis”).
L’any 1550 es documenta la primera processó organitzada per la Congregació de la Sang. En aquella ocasió, la Congregació sol·licità al Capítol Catedralici les vestes i els improperis (vituperis) per celebrar els dies sants. El Dijous Sant, 3 d’abril de 1550, tingué lloc la primera sortida de la Processó del Sant Enterrament de Crist, considerada la primera de Catalunya i una de les primeres de l’Estat. Hi participaren l’Ecce-Homo, els penitents amb els improperis, els disciplinats amb hàbit blanc i l’escut de les Cinc Llagues, el Crucificat i la Verge de la Soledat.
L’any 1565 ja consten en els inventaris de la Congregació un conjunt d’improperis propis de la Sang, juntament amb les imatges i altres estris processionals.
Els improperis actuals daten majoritàriament de la dècada de 1940. Foren realitzats i donats per diversos congregants, molts d’ells de manera anònima, amb la voluntat de recuperar el patrimoni destruït l’any 1936.
L’atorgament dels improperis s’ha fet tradicionalment mitjançant petició prèvia i, si cal, per sorteig, en funció del nombre de sol·licituds. Hi ha nombroses referències documentals de sorteigs celebrats fins i tot en èpoques recents, especialment entre les dècades de 1950 i 1960.
El nombre d’improperis ha variat al llarg del temps. L’any 1805 eren 30; el 1818, després de la Guerra del Francès, ja ascendien a 131. Posteriorment, foren reformats i reduïts, i el Diari de Tarragona del 3 d’abril de 1863 publicava amb detall els 52 improperis que la Congregació de la Puríssima Sang portaria a la processó. L’any 1928 el nombre era de 127, arribant posteriorment als 214 amb la incorporació de noves creus, una Creu de nusos i els plats de cendra.
Els improperis no són només elements simbòlics de la Passió, sinó també testimonis vius de la continuïtat històrica, la devoció i el compromís dels congregants al llarg dels segles.
Actualment la Congregació compta amb un total de 185 improperis que són els següents:
- 1 Càntir
- 6 Sibil·les
- 1 Bossa de Judes
- 2 Llanternes
- 1 Fanal
- 3 Creus petites
- 1 Calze
- 1 Espasa
- 1 Orella de Malcus
- 2 Cadenes
- 1 Mà oberta
- 1 Gall
- 1 Gerra
- 1 Palangana
- 1 Capa
- 1 Columna
- 3 Cordes
- 10 Flagells
- 2 Corones d’espines
- 1 Canya d’Ecce-Homo
- 1 Capa
- 1 Balconet de Pilats
- 1 Tinter de Pilats
- 1 Sentència
- 1 Soga
- 2 Draps de la Verònica
- 3 Rètols INRI
- 3 Claus de crucifixió
- 2 Martells
- 2 tenalles
- 1 Rellotge de sorra
- 31 Agonies
- 3 Daus
- 1 Got de vinagre
- 1 Memento
- 1 Esponja
- 1 Llança
- 7 Plats amb cendra
- 1 Lluna
- 1 Sol
- 2 Platerets amb cinc llagues
- 10 Escales
- 12 Llençols
- 1 Plat amb les trenta monedes o sicles de plata
- 1 Creu de nusos
- 53 Creus
