El Crist de la Humiliació, conegut popularment com el Crist dels Penitents, és una de les imatges més singulars i emotives del patrimoni processionari de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
L’actual talla, realitzada en fusta policromada per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta, 1893 – Lleida, 1979), representa Jesús defallint sota el pes de la creu en el seu camí cap al Calvari. L’obra fou concebuda amb el títol de Tercera Caiguda, tot i que amb el pas dels anys ha esdevingut popularment coneguda com a Crist dels Penitents pel grup que tradicionalment l’acompanya durant la Processó del Sant Enterrament.
La composició anatòmica del Crist i la disposició de la creu s’inspiren directament en l’històric Crist de la Humiliació adquirit per la Congregació l’any 1931 i destruït durant els fets revolucionaris de 1936.
La nova imatge va tenir un cost de 23.000 pessetes i va processionar per primera vegada el 31 de març de 1961, Divendres Sant.
Actualment, el pas participa exclusivament en la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, acompanyat pel tradicional seguici de penitents amb improperis, una de les manifestacions més antigues i característiques de la Setmana Santa tarragonina.
La peanya
La peanya actual, realitzada en fusta de Guinea, fou dissenyada per Enric Baixeras i construïda pel mestre fuster Abundio Escarré.
De concepció innovadora per a la seva època, destaca per la presència de dotze creus de fusta que envolten completament el conjunt escultòric. Als seus angles hi figuren diversos elements simbòlics vinculats a la Passió de Crist i a la identitat de la Congregació: les cinc llagues inscrites dins una corona d’espines rematada per tres claus, l’escut de la ciutat de Tarragona i la creu de tau.
El pas és conduït sobre rodes per sis congregants revestits amb cucurulla.
El Crist de la Humiliació anterior a 1936
La història del Crist de la Humiliació destruït durant la Guerra Civil és una de les més singulars de la Setmana Santa catalana.
L’obra fou creada l’any 1927 als tallers murcians de Los Bellos Oficios de Levante per l’escultor Clemente Cantos (Ontur, 1893 – Múrcia, 1955) i policromada pel pintor Antonio Garrigós Giner (Santomera, 1886 – Madrid, 1966).
La imatge representava Jesús portant la creu en solitud, amb una concepció artística profundament innovadora per al seu temps. El rostre mostrava el sofriment extrem, el cos apareixia vençut pel dolor i el braç s’estenia dramàticament cap a l’espai buit. La talla es caracteritzava per un llenguatge expressiu modern, allunyat dels cànons tradicionals de la imatgeria religiosa dominant a la Setmana Santa murciana.
Precisament aquesta modernitat va provocar una gran controvèrsia.
Antonio Garrigós va oferir la imatge a la Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón de Murcia, i el Crist de la Humiliació va desfilar per primera i única vegada pels carrers de Múrcia el Dilluns Sant, 11 d’abril de 1927.
Malgrat les bones crítiques rebudes per part de la premsa especialitzada, la reacció popular fou molt diferent. La nova concepció artística de la imatge, sumada a una deficient il·luminació durant la processó, provocà incomprensió i burles entre una part del públic. L’endemà mateix, Dimarts Sant, la talla fou retirada i retornada als seus autors.
Profundament decebut, Antonio Garrigós va conservar la imatge amagada en un magatzem durant diversos anys. No fou fins al 1930, coincidint amb el seu trasllat a Barcelona, que l’obra tornà a veure la llum en una exposició artística, on despertà l’interès de diversos sectors culturals.
A través d’aquests contactes es produïren les primeres converses amb la Congregació de la Sang de Tarragona, que finalment adquirí la imatge.
D’aquesta manera, una obra rebutjada inicialment per la Setmana Santa murciana trobà una nova llar a Tarragona. El Crist de la Humiliació processionà per primera vegada pels carrers de la ciutat el Divendres Sant, 3 d’abril de 1931, convertint-se ràpidament en una de les imatges més singulars i apreciades del seguici processionari.
Malauradament, el seu recorregut fou breu. El 21 de juliol de 1936, durant els episodis iconoclastes dels primers dies de la Guerra Civil Espanyola, la imatge fou destruïda i cremada a la plaça del Rei juntament amb bona part del patrimoni religiós custodiat a l’església de Natzaret.
L’actual obra d’Innocenci Soriano manté viu el record d’aquella talla excepcional, considerada avui una de les peces més innovadores i avançades de la imatgeria religiosa del seu temps.
