LA CREU DE LA PASSIÓ
A Tarragona, la Creu de la Passió —també coneguda com la Creu dels Improperis o la Creu de la Passarella— apareix documentada per primera vegada l’any 1729, quan la Congregació n’encarregà l’execució a l’artesà Anastasi Boxó. Actualment, es desconeix si anteriorment n’havia existit una altra de més antiga.
La creu actual és una ofrena del fuster Lluís Àvila Roca i encapçala el viacrucis de Divendres Sant a la matinada pels carrers de la Part Alta i, al vespre, obre el pas dels penitents a la Processó del Sant Enterrament. Aquesta peça substituí la creu d’Anastasi Boxó, que fou cremada el 21 de juliol de 1936 a la plaça del Rei, juntament amb els passos, imatges, improperis, armadures dels armats, el retaule i la resta del patrimoni que es custodiava a l’església de Natzaret i a la Casa de la Sang, seu de la Congregació.
Després d’aquells fets, calgué refer bona part del patrimoni destruït. A més de recuperar la imatge del Crist de la Sang —obra de Salvador Martorell Oller—, l’any 1940 es projectà una nova creu, dissenyada i dibuixada per Lluís Àvila Roca, que tenia el taller al carrer August, 28. El mateix Àvila aportà desinteressadament tot el treball en fusta. Els objectes i atributs passionals d’aram foren realitzats pel mestre artesà Josep Garriga al seu taller del carrer Sant Domènec (o dels Llimoners).
La creu incorpora la representació dels principals elements de la Passió de Jesucrist: la mà de Judes amb la bossa dels trenta sicles de plata; els daus amb què els soldats es jugaren els seus vestits; la columna dels assots amb els flagells; el gall que cantà després de les negacions de Pere; l’escala i el llençol del davallament; la canya amb l’esponja amarada de vinagre; l’orella de Malcus; la llança de Longí; la túnica i el mantell de Jesús; les tenalles; el fanal de la captura; el calze del Sant Sopar; la Santa Faç; el martell; la gerra de vinagre; el rellotge; la corona d’espines; els tres claus; el sol i la lluna, i la inscripció INRI.
Popularment, els tarragonins també l’anomenaven “la Passarella”, sobrenom vinculat a la senyora Caballé, veïna molt coneguda de la Part Alta, que tingué l’honor de portar-la durant molts anys.
ELS IMPROPERIS
Un dels elements més identificatius de la Processó del Sant Enterrament són els improperis, que representen els instruments de la Passió de Jesucrist i constitueixen una de les expressions més antigues i singulars de la nostra tradició.
La primera referència documental de l’existència d’improperis a Tarragona data de l’any 1369. En la consueta redactada per Pere Figuerola, Monjo Major de la Catedral, ja s’hi esmenta l’existència de vestes negres i de “vituperis”, terme antic amb què es designaven aquests elements passionals.
L’any 1510 apareix una nova referència en el llibre de comptes de l’obra de la Seu tarragonina, on hi figura un Sant Crist i es menciona explícitament els improperis (“per pintar les astes dels ganfarrons del Vexilla e lo pilar dels improperis”).
L’any 1550 es documenta la primera processó organitzada per la Congregació de la Sang. En aquella ocasió, la Congregació sol·licità al Capítol Catedralici les vestes i els improperis (vituperis) per celebrar els dies sants. El Dijous Sant, 3 d’abril de 1550, tingué lloc la primera sortida de la Processó del Sant Enterrament de Crist, considerada la primera de Catalunya i una de les primeres de l’Estat. Hi participaren l’Ecce-Homo, els penitents amb els improperis, els disciplinats amb hàbit blanc i l’escut de les Cinc Llagues, el Crucificat i la Verge de la Soledat.
L’any 1565 ja consten en els inventaris de la Congregació un conjunt d’improperis propis de la Sang, juntament amb les imatges i altres estris processionals.
Els improperis actuals daten majoritàriament de la dècada de 1940. Foren realitzats i donats per diversos congregants, molts d’ells de manera anònima, amb la voluntat de recuperar el patrimoni destruït l’any 1936.
L’atorgament dels improperis s’ha fet tradicionalment mitjançant petició prèvia i, si cal, per sorteig, en funció del nombre de sol·licituds. Hi ha nombroses referències documentals de sorteigs celebrats fins i tot en èpoques recents, especialment entre les dècades de 1950 i 1960.
El nombre d’improperis ha variat al llarg del temps. L’any 1805 eren 30; el 1818, després de la Guerra del Francès, ja ascendien a 131. Posteriorment, foren reformats i reduïts, i el Diari de Tarragona del 3 d’abril de 1863 publicava amb detall els 52 improperis que la Congregació de la Puríssima Sang portaria a la processó. L’any 1928 el nombre era de 127, arribant posteriorment als 214 amb la incorporació de noves creus, una Creu de nusos i els plats de cendra.
Els improperis no són només elements simbòlics de la Passió, sinó també testimonis vius de la continuïtat històrica, la devoció i el compromís dels congregants al llarg dels segles.
Actualment la Congregació compta amb un total de 185 improperis que són els següents:
- 1 Càntir
- 6 Sibil·les
- 1 Bossa de Judes
- 2 Llanternes
- 1 Fanal
- 3 Creus petites
- 1 Calze
- 1 Espasa
- 1 Orella de Malcus
- 2 Cadenes
- 1 Mà oberta
- 1 Gall
- 1 Gerra
- 1 Palangana
- 1 Capa
- 1 Columna
- 3 Cordes
- 10 Flagells
- 2 Corones d’espines
- 1 Canya d’Ecce-Homo
- 1 Capa
- 1 Balconet de Pilats
- 1 Tinter de Pilats
- 1 Sentència
- 1 Soga
- 2 Draps de la Verònica
- 3 Rètols INRI
- 3 Claus de crucifixió
- 2 Martells
- 2 tenalles
- 1 Rellotge de sorra
- 31 Agonies
- 3 Daus
- 1 Got de vinagre
- 1 Memento
- 1 Esponja
- 1 Llança
- 7 Plats amb cendra
- 1 Lluna
- 1 Sol
- 2 Platerets amb cinc llagues
- 10 Escales
- 12 Llençols
- 1 Plat amb les trenta monedes o sicles de plata
- 1 Creu de nusos
- 53 Creus
AGONIES
Les agonies representen el moment final de la vida de Jesús a la creu, les seves darreres paraules i el seu sofriment abans de morir. Simbolitzen el sacrifici suprem de Crist per la humanitat i conviden a la reflexió sobre el sentit de la Passió, la redempció i la fe.
“Cap al migdia, es va estendre una foscor sobre tota la terra fins a mitja tarda. I cap a les tres, Jesús cridà amb veu forta: ‘Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?’ (…) Jesús tornà a cridar amb veu forta i va expirar.”
(Mateu 27, 45-50)
BALCONET DE PILATS
El balconet de Pilats representa el moment en què Ponç Pilat presenta Jesús al poble després de la flagel·lació, deixant la decisió final en mans de la multitud. És un dels instants més simbòlics de la Passió, on es manifesta el rebuig del poble i la condemna definitiva de Crist.
“Jesús sortí portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els digué: ‘Aquí teniu l’home.’ Quan els grans sacerdots i els guardes el veieren, cridaren: ‘Crucifica’l, crucifica’l!’”
(Joan 19, 5-6)
CÀNTIR
El càntir simbolitza l’aigua utilitzada per Ponç Pilat per rentar-se les mans davant del poble, en un gest amb què es desentén de la condemna de Jesús. Representa la manca de responsabilitat davant la injustícia.
“Pilat, veient que no en treia res, sinó que augmentava el tumult, prengué aigua i es rentà les mans davant la multitud dient: ‘Jo no soc responsable de la sang d’aquest home; això és cosa vostra.’ I tot el poble respongué: ‘Que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills.’”
(Mateu 27, 24-25)
CANYA D’ECCE HOMO
La canya d’Ecce Homo simbolitza el ceptre burlesc que els soldats posaren a les mans de Jesús per ridiculitzar-lo com a rei. Forma part de l’escena de l’“Ecce Homo”, en què és presentat al poble humiliat, coronat d’espines i vestit amb un mantell.
“Li posaren una canya a la mà dreta i, agenollant-se davant seu, es burlaven dient: ‘Salve, rei dels jueus!’ Després li escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap.”
(Mateu 27, 29-30)
COLUMNA
La columna simbolitza el lloc on Jesús fou lligat i flagel·lat abans de ser condemnat. Representa un dels moments més cruels de la Passió i posa de manifest el sofriment físic que Crist accepta amb humilitat.
“Llavors Pilat prengué Jesús i el feu assotar. Els soldats trenaren una corona d’espines, li la posaren al cap i el vestiren amb un mantell de color porpra.”
(Joan 19, 1-2)
CREU DE NUSOS
La creu de nusos simbolitza el camí de Jesús cap al Calvari, carregant la creu enmig del sofriment. Els nusos poden evocar el pes, les dificultats i els entrebancs del camí, així com la càrrega dels pecats de la humanitat que Crist assumeix.
“Jesús, carregant-se la creu, sortí cap a l’indret anomenat ‘Lloc de la Calavera’, que en hebreu es diu Gòlgota.”
(Joan 19, 17)
CREU
La creu és el símbol central de la Passió i del cristianisme. Representa el lloc del sacrifici de Jesús, on es consuma la seva entrega per la salvació de la humanitat. És signe de mort, però també d’esperança i redempció.
“Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, hi crucificaren Jesús juntament amb els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. I Jesús deia: ‘Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan.’”
(Lluc 23, 33-34)
ESCALA
L’escala simbolitza el moment en què el cos de Jesús és baixat de la creu després de la seva mort. Representa el pas del sacrifici a la pietat, així com la cura i el respecte amb què fou tractat el seu cos.
“Josep d’Arimatea, membre del Sanedrí, anà a trobar Pilat i li demanà el cos de Jesús. Després de baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca, on encara no hi havia estat posat ningú.”
(Lluc 23, 50-53)
ESPASA
L’espasa simbolitza el moment de la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, quan Pere, en un gest impulsiu, intenta defensar-lo. Aquest improperi recorda també la resposta de Jesús, que rebutja la violència i accepta el camí de la Passió.
“Simó Pere, que duia una espasa, la tragué i ferí el criat del gran sacerdot, tallant-li l’orella dreta. (…) Però Jesús li digué: ‘Torna l’espasa a la beina. ¿No he de beure el calze que el Pare m’ha donat?’”
(Joan 18, 10-11)
FLAGELL
El flagell simbolitza l’instrument utilitzat en la flagel·lació de Jesús, un dels moments més cruels de la seva Passió. Representa el sofriment físic intens que Crist accepta amb humilitat abans de ser condemnat.
“Llavors Pilat prengué Jesús i el feu assotar. Els soldats trenaren una corona d’espines, li la posaren al cap i el vestiren amb un mantell de color porpra. I s’acostaven a ell dient: ‘Salve, rei dels jueus!’ i li pegaven.”
(Joan 19, 1-3)
GALL
El gall simbolitza les negacions de sant Pere, que, tot i haver promès fidelitat a Jesús, el negà tres vegades abans del cant del gall. Representa la feblesa humana, però també el penediment i la possibilitat de perdó.
“Mentre encara parlava, cantà el gall. El Senyor es girà i mirà Pere, i Pere recordà les paraules que el Senyor li havia dit: ‘Abans que avui canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.’ I, sortint fora, plorà amargament.”
(Lluc 22, 60-62)
LLANÇA
La llança simbolitza el moment en què un soldat travessa el costat de Jesús ja mort a la creu, confirmant la seva mort. És un signe profund, ja que de la ferida en brollen sang i aigua, interpretades com a símbols de vida i de salvació.
“Però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en sortí sang i aigua. El qui ho ha vist en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe.”
(Joan 19, 34-35)
LLENÇOL
El llençol simbolitza el moment en què el cos de Jesús és baixat de la creu i preparat per a la sepultura. Representa la dignitat amb què és tractat després de la seva mort i el pas cap al silenci del sepulcre.
“Josep d’Arimatea, després de demanar el cos de Jesús a Pilat, el baixà de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca, on encara no hi havia estat posat ningú.”
(Lluc 23, 52-53)
MÀ OBERTA
La mà oberta simbolitza les bufetades i els maltractaments que Jesús rebé durant el seu judici i la seva Passió. Representa la humiliació i la violència injusta que va patir, acceptades amb silenci i humilitat.
“Així que digué això, un dels guardes que hi havia allà donà una bufetada a Jesús dient: ‘Així respons al gran sacerdot?’ Jesús li respongué: ‘Si he parlat malament, demostra en què; però si he parlat bé, per què em pegues?’”
(Joan 18, 22-23)
RELLOTGE DE SORRA
El rellotge de sorra simbolitza el pas del temps durant la Passió de Jesús i la seva agonia a la creu. Recorda les hores decisives que condueixen a la seva mort i convida a la reflexió sobre la brevetat de la vida i el sentit del sacrifici.
“Era ja cap al migdia quan tot el país quedà a les fosques fins a mitja tarda. Cap a les tres, Jesús cridà amb veu forta: ‘Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?’ (…) Però Jesús tornà a cridar amb veu forta i va expirar.”
(Mateu 27, 45-50)
SENTÈNCIA
La sentència simbolitza la condemna oficial de Jesús a mort per part de Ponç Pilat. Representa el moment en què, tot i reconèixer la seva innocència, es dicta la seva crucifixió cedint a la pressió del poble.
“Ell els preguntà: ‘Quin mal ha fet?’ Però ells cridaven encara més fort: ‘Crucifica’l!’ Pilat, veient que no en treia res, sinó que augmentava el tumult (…) el va entregar perquè fos crucificat.”
(Mateu 27, 23-24.26)
TINTER DE PILATS
El tinter de Pilats simbolitza el moment en què es redacta la sentència de condemna de Jesús. Representa la decisió oficial i l’acte administratiu que, tot i reconèixer la seva innocència, consuma la seva condemna a mort.
“Pilat els digué: ‘Heus aquí el vostre rei.’ Però ells cridaren: ‘Fora, fora! Crucifica’l!’ (…) Llavors els el va entregar perquè fos crucificat.”
(Joan 19, 14-16)
CADENES
Les cadenes simbolitzen la detenció i el lligament de Jesús després de ser traït a l’hort de Getsemaní. Representen la seva submissió voluntària i l’acceptació del seu destí, tot i la injustícia dels fets.
“Llavors la cohort, el tribú i els guardes dels jueus agafaren Jesús, el lligaren i el conduïren primer a Anàs.”
(Joan 18, 12-13)
CALZE
El calze simbolitza el moment del Sant Sopar i, alhora, el sofriment que Jesús accepta lliurement. Representa la nova aliança i el sacrifici que està a punt de consumar-se durant la Passió.
“Després prengué un calze, donà gràcies i els el donà dient: ‘Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots per al perdó dels pecats.’”
(Mateu 26, 27-28)
CAPA VERMELLA
La capa vermella simbolitza el mantell amb què els soldats van cobrir Jesús per burlar-se’n, presentant-lo irònicament com a rei. Aquest gest forma part de les humiliacions que va patir abans de la crucifixió i representa la seva dignitat menyspreada.
“Els soldats el van dur a dins del pretori, reuniren tota la cohort, el vestiren amb un mantell de color porpra, li posaren una corona d’espines i començaren a saludar-lo: ‘Salve, rei dels jueus!’”
(Marc 15, 16-18)
CLAU DE CRUCIFIXIÓ
Els claus de crucifixió simbolitzen el moment en què Jesús és clavat a la creu, consumant-se així el seu sacrifici. Representen el dolor físic de la Passió i, alhora, el lliurament total de Crist per la redempció de la humanitat.
“Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, hi crucificaren Jesús juntament amb els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. I Jesús deia: ‘Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan.’”
(Lluc 23, 33-34)
CORDA
La corda simbolitza els lligams amb què Jesús fou pres i conduït davant les autoritats. Representa la seva submissió voluntària i el fet d’acceptar el seu destí sense oposar resistència.
“Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren lligat davant del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els ancians.”
(Mateu 26, 57)
CORONA D’ESPINES
La corona d’espines simbolitza la humiliació i el sofriment de Jesús, coronat com a rei de manera burlesca pels soldats. Representa el dolor físic i moral de la Passió, així com la seva reialesa entesa des del sacrifici i la donació.
“Els soldats trenaren una corona d’espines, li la posaren al cap i el vestiren amb un mantell de color porpra. I anaven dient: ‘Salve, rei dels jueus!’ mentre li pegaven bufetades.”
(Joan 19, 2-3)
DAU
El dau simbolitza el moment en què els soldats es jugaren els vestits de Jesús als peus de la creu, mostrant indiferència davant el seu patiment. Representa la banalització del sofriment i el compliment de les Escriptures.
“Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits tirant-los a sorts. Així es complia el que diu l’Escriptura: ‘S’han repartit entre ells els meus vestits i s’han jugat la meva roba als daus.’”
(Mateu 27, 35)
FUET
El fuet simbolitza els instruments utilitzats per assotar Jesús durant la flagel·lació. Representa el dolor i la violència que va patir, així com la seva acceptació silenciosa del sofriment en el camí cap a la creu.
“Llavors Pilat, volent acontentar la multitud, els deixà lliure Barrabàs; i després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.”
(Marc 15, 15)
GIBRELL I PALANGANA
El gibrell i la palangana simbolitzen el lavatori de peus durant el Sant Sopar, quan Jesús, en un gest d’humilitat i servei, renta els peus als seus deixebles. Representen l’amor, l’entrega i el servei als altres com a eix central del missatge cristià.
“Després tirà aigua en una palangana i començà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. (…) Quan els hagué rentat els peus, els digué: ‘Us he donat exemple perquè també vosaltres feu tal com jo us he fet.’”
(Joan 13, 5.12-15)
GOT DE VINAGRE
El got de vinagre simbolitza el moment en què Jesús, en plena agonia a la creu, és assistit amb vinagre en lloc d’aigua. Representa la duresa del patiment i, alhora, el compliment de les Escriptures.
“Després d’això, Jesús, sabent que tot ja s’havia complert, digué: ‘Tinc set.’ Hi havia allà un vas ple de vinagre; hi posaren una esponja xopa de vinagre en una branca d’hisop i l’acostaren a la seva boca.”
(Joan 19, 28-29)
INRI
El rètol INRI correspon a la inscripció que es col·locà a la creu de Jesús per indicar el motiu de la seva condemna: “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”. Representa, alhora, la burla de les autoritats i la proclamació involuntària de la seva reialesa.
“Pilat redactà també un rètol i el feu posar a la creu. Hi havia escrit: ‘Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.’ Molts jueus llegiren aquest rètol, perquè el lloc on Jesús fou crucificat era a prop de la ciutat, i estava escrit en hebreu, en llatí i en grec.”
(Joan 19, 19-20)
LLANTERNES
Les llanternes simbolitzen la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, quan els soldats i els guardes hi acudiren de nit per arrestar-lo. Representen la foscor d’aquell moment i la traïció que es consuma en la nit.
“Judes prengué la cohort i uns guardes dels grans sacerdots i dels fariseus, i anà allí amb fanals, torxes i armes. Jesús, sabent tot el que li havia de passar, sortí i els digué: ‘Qui busqueu?’”
(Joan 18, 3-4)
LLUNA
La lluna simbolitza la foscor que es va estendre en el moment de la mort de Jesús, així com el trasbals de la creació davant el seu sacrifici. Representa el dol, el silenci i el misteri d’aquell instant.
“Era ja cap al migdia quan tot el país quedà a les fosques fins a mitja tarda, perquè el sol s’havia eclipsat. Llavors el vel del temple s’esquinçà pel mig.”
(Lluc 23, 44-45)
MARTELL
El martell simbolitza l’eina utilitzada per clavar Jesús a la creu. Representa el moment de la crucifixió i el sofriment físic extrem que Crist assumeix, així com la participació humana en aquest acte.
“Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, hi crucificaren Jesús juntament amb els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. I Jesús deia: ‘Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan.’”
(Lluc 23, 33-34)
MEMENTO
El memento simbolitza el record de la mort de Jesús i la invitació a la reflexió sobre el sentit de la vida i la seva finitud. Evoca el moment de la creu i la consciència del sacrifici de Crist, així com la crida a la conversió i a la memòria constant de la seva Passió.
“Un dels criminals penjats a la creu, l’insultava, però l’altre el reprenia i deia: ‘Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.’ Jesús li respongué: ‘T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.’”
(Lluc 23, 39-43)
ORELLA DE MALCUS
L’orella de Malcus simbolitza el moment de la detenció de Jesús, quan Pere, en un gest impulsiu, fereix el criat del gran sacerdot tallant-li l’orella. Aquest improperi recorda també la resposta de Jesús, que rebutja la violència i guareix la ferida.
“Simó Pere, que duia una espasa, la tragué i ferí el criat del gran sacerdot, tallant-li l’orella dreta; el criat es deia Malcus. Però Jesús digué a Pere: ‘Torna l’espasa a la beina.’ I tocant-li l’orella, el va guarir.”
(Joan 18, 10; Lluc 22, 51)
PLAT AMB 30 MONEDES
El plat amb les trenta monedes simbolitza el preu de la traïció de Judes, que lliurà Jesús a canvi d’aquestes peces de plata. Representa la feblesa humana davant l’interès material i el contrast amb la fidelitat i l’amor de Crist.
“Llavors un dels Dotze, anomenat Judes Iscariot, anà a trobar els grans sacerdots i els digué: ‘Què em voleu donar, i jo us el posaré a les mans?’ Ells li pesaren trenta monedes de plata. Des d’aleshores buscava una ocasió per lliurar-lo.”
(Mateu 26, 14-16)
SANTA FAÇ
La Santa Faç simbolitza el rostre de Jesús durant el camí al Calvari, associat a la tradició de la Verònica, que eixuga el seu rostre i en rep la imatge impresa al drap. Representa la compassió, la proximitat humana davant el sofriment i la dignitat de Crist enmig de la Passió.
“No tenia figura ni bellesa que atragués la mirada, ni aspecte que ens captivés. Era menyspreat, rebutjat pels homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia.”
(Isaïes 53, 2-3)
SOL
El sol simbolitza la llum i la vida que representen Crist, però també el moment en què aquesta llum sembla apagar-se amb la seva mort. A diferència de la lluna, que evoca el silenci i la foscor, el sol recorda la llum divina que, tot i ocultar-se a la creu, acabarà ressorgint amb la Resurrecció.
“Era ja cap al migdia quan el sol s’enfosquí i tot el país quedà a les fosques fins a mitja tarda. Llavors Jesús cridà amb veu forta: ‘Pare, a les teves mans encomano el meu esperit.’ I, dit això, expirà.”
(Lluc 23, 44.46)
TENALLES
Les tenalles simbolitzen l’eina utilitzada per arrencar els claus del cos de Jesús en el moment de ser baixat de la creu. Representen el pas del patiment de la crucifixió a la pietat i el respecte amb què el seu cos és tractat abans de la sepultura.
“Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús, tot i que d’amagat per por dels jueus, demanà a Pilat el cos de Jesús. Pilat li ho concedí. Ell anà, doncs, i s’endugué el cos de Jesús.”
(Joan 19, 38)
