Història de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, integrada per fidels laics i clergues, fou fundada l’any 1545. Aquell any, els gremis dels espardenyers i dels esparters s’agremiaren sota una mateixa corporació religiosa, establint dues categories de congregants: els forçats o agremiats i els voluntaris, és a dir, aquells que hi ingressaven sense pertànyer als gremis fundadors.
Tres foren els misteris fundacionals de la Congregació: el Sant Crist Crucificat, vinculat als esparters; l’Ecce-Homo, relacionat amb els espardenyers; i la Mare de Déu de la Soledat, advocació mariana que continua ocupant un lloc destacat en la devoció de la institució.
Existeixen indicis documentals que permeten situar l’any 1550 l’organització de la primera Processó del Sant Enterrament per part de la Congregació, fet que la convertiria en la primera processó d’aquestes característiques de la qual es té constància a Catalunya. Tanmateix, la primera referència documental conservada a les actes de la Congregació, amb continuïtat acreditada en els anys successius, data de l’any 1589.
A més de les funcions pròpies d’un gremi religiós, la Congregació desenvolupà una intensa activitat assistencial i benèfica. Entre les seves tasques destacaven l’atenció als malalts sense recursos econòmics, l’enterrament de persones indigents i l’acompanyament dels condemnats a mort, atenent les seves necessitats espirituals i materials, procurant-los sepultura digna i assumint totes les despeses derivades d’aquest servei.
La Sang també tingué un paper destacat en la defensa de la ciutat. Va constituir el primer sometent documentat de Catalunya, encarregat de protegir Tarragona de les incursions de bandolers amb armes facilitades pels cònsols de la ciutat. Igualment, participà activament en diversos conflictes històrics, com la Guerra dels Segadors, les Guerres Carlines i la Guerra del Francès, contribuint a la defensa de Tarragona.
L’any 1917, una Reial Ordre del rei Alfons XIII concedí a la Congregació el títol de Reial, reconeixent així la seva trajectòria històrica i la seva contribució a la vida religiosa i social del país.
Les seccions de la Congregació
La Congregació compta actualment amb dues seccions pròpies.
La primera és la Secció d’Aspirants, hereva dels antics fadrins menestrals documentats des del segle XVIII. Constituïda formalment l’any 1903 sota la invocació de la Flagel·lació de Crist, acompanya el pas processionari del mateix nom durant la Setmana Santa.
La segona és la Cohort Romana o Armats de la Sang, una de les formacions més emblemàtiques de la Setmana Santa tarragonina. Les primeres referències documentals dels Armats daten de la processó de Dijous Sant de l’any 1758.
Actualment, la Cohort està formada per trenta-dos soldats, sis tabalers, un trompeta i el capità Manaies. El seu uniforme característic consisteix en túnica blanca amb vius vermells, casc metàl·lic amb crinera vermella, mitges blanques i sandàlies.
Durant el Dijous Sant, els Armats vetllen el Sant Crist de la Sang a l’església de Natzaret. El Divendres Sant acompanyen els diferents misteris des dels seus llocs d’origen fins a la plaça del Rei, obren la Processó del Sant Enterrament i, un cop finalitzada, escorten el Sant Crist de la Sang en el seu retorn des de la Rambla Nova fins a Natzaret.
Els penitents i els improperis
Un dels elements més antics i característics de la Processó del Sant Enterrament és la desfilada dels penitents. La seva presència és tan antiga com la mateixa processó i constitueix una de les expressions més autèntiques del seu sentit religiós.
Els penitents porten els anomenats improperis, representacions simbòliques dels instruments de la Passió de Crist. Actualment, la Congregació conserva un conjunt de 214 improperis, que són cedits als participants mitjançant sol·licitud prèvia.
El seguici és encapçalat per la Creu de la Passió o Creu dels Penitents. L’actual peça fou donada pel mestre fuster tarragoní Lluís Àvila Roca i data de l’any 1940.
La destrucció del patrimoni l’any 1936
El 21 de juliol de 1936, la Congregació patí una de les pèrdues més doloroses de la seva història. En el context de la revolució iconoclasta que sacsejà la Setmana Santa de Tarragona durant els primers dies de la Guerra Civil, totes les seves imatges foren destruïdes.
En una gran foguera al centre de la plaça del Rei foren cremats el Sant Crist de la Sang, obra de Benet Baró (1617); el pas de La Flagel·lació, realitzat per Josep Campeny (1914); i el pas del Crist de la Humiliació, obra dels escultors Clemente Cantos i Antonio Garrigós, creat l’any 1927 i adquirit per la Congregació el 1931.
El patrimoni actual
Després de la Guerra Civil, la Congregació inicià la reconstrucció del seu patrimoni processionari.
Actualment, els congregants acompanyen el Sant Crist de la Sang, obra de Salvador Martorell realitzada l’any 1940. Els Aspirants acompanyen el pas de La Flagel·lació, esculpit l’any 1948, mentre que el grup de penitents acompanya el Crist de la Humiliació, realitzat l’any 1961. Ambdós grups escultòrics són obra de l’escultor Innocenci Soriano Montagut.
Activitat religiosa i reconeixements
La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist participa activament en els Sants Oficis de Setmana Santa i organitza diversos actes religiosos de gran tradició, entre els quals destaquen la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, el Via Crucis de Diumenge de Rams i el Via Crucis del Divendres Sant de matinada.
L’any 1999, gràcies a l’impuls de la Congregació i amb la col·laboració de l’Associació d’Agrupacions de Setmana Santa de Tarragona, la Processó del Sant Enterrament fou declarada per la Generalitat de Catalunya Festa Tradicional d’Interès Nacional. L’any 2010, aquesta distinció fou reclassificada com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional.
Aquesta declaració contribuí decisivament a l’èxit de les gestions iniciades amb Televisión Española, que l’any 2000 retransmeté en directe la Processó del Sant Enterrament a través de La 2 i del seu canal internacional, projectant la Setmana Santa de Tarragona arreu del món.
Finalment, el 3 de desembre de 2002, la Generalitat de Catalunya concedí a la Congregació la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions del país, en reconeixement a la seva dilatada trajectòria històrica i a la seva contribució excepcional a la preservació i promoció de les tradicions de la Setmana Santa catalana.
