El Sant Crist de la Sang és la imatge titular de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la figura central de la Processó del Sant Enterrament de Tarragona.
L’actual talla, realitzada en fusta policromada per l’escultor Salvador Martorell i Ollé (la Canonja, 1895 – Tarragona, 1968), destaca per la seva gran qualitat artística i expressiva. El rostre de Crist transmet amb extraordinària humanitat els darrers instants de la Passió, convertint aquesta obra en una de les imatges més emblemàtiques i venerades de la Setmana Santa tarragonina.
La creu incorpora el tradicional títol trilingüe amb la inscripció «Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus», escrita en hebreu, grec i llatí, seguint la tradició evangèlica.
La imatge surt per primera vegada el 17 de març de 1940, Diumenge de Rams, i des d’aleshores presideix alguns dels actes més significatius de la Setmana Santa de Tarragona. Encapçala el Via Crucis de Diumenge de Rams per les muralles de la ciutat, el Via Crucis del Divendres Sant de matinada i la Processó del Sant Enterrament, de la qual és la imatge principal.
Una de les particularitats més singulars del Sant Crist de la Sang és la forma en què és portat. La imatge és conduïda verticalment per un portant, assistit per dos congregants que el flanquegen i que utilitzen unes forquilles tradicionals per sostenir la creu i facilitar els relleus durant el recorregut de la processó.
La imatge històrica
Abans de l’actual talla, la Congregació venerava una altra imatge del Sant Crist de la Sang, realitzada l’any 1617 per l’escultor francès Benet Baró. Aquesta obra, tallada en fusta i dotada de cabellera natural, havia substituït la imatge fundacional de la Congregació, datada al segle XVI.
Al llarg dels segles, aquesta imatge es convertí en una de les més estimades i venerades pels congregants i pels fidels de Tarragona. La seva devoció era tan profunda que, l’any 1867, la junta de la Congregació desestimà substituir-la per una nova talla que havia estat realitzada i donada per l’escultor tarragoní Bernat Verderol Roig (1814-1898), malgrat l’alt valor artístic que li reconeixia la premsa de l’època.
Tres anys més tard, el 1870, el Sant Crist fou objecte d’una important restauració i d’un nou treball d’encarnació a càrrec de Francesc Boxó, alhora que se substituí la creu original per una nova creu rústica realitzada per l’escultor i tallista Antoni Miró.
La destrucció de 1936
El 21 de juliol de 1936, en el context dels primers dies de la Guerra Civil Espanyola i de la persecució religiosa que afectà Tarragona, la històrica imatge del Sant Crist de la Sang fou destruïda i cremada.
D’aquella venerada talla només se’n conservà un petit fragment del rostre, recuperat després dels fets. Aquesta relíquia històrica es custodia actualment dins una urna a la Sala de Juntes de la Casa de la Sang, seu de la Congregació, com a testimoni de la devoció secular al Sant Crist i de la memòria d’una de les imatges més estimades de la ciutat.
La destrucció de la imatge de Benet Baró va representar una de les pèrdues patrimonials i devocionals més importants de la història de la Congregació. La nova talla de Salvador Martorell, realitzada l’any 1940, es convertí en l’hereva d’aquesta tradició i continua essent avui el principal símbol de la Congregació de la Sang i de la Setmana Santa tarragonina.
