Imatge tallada en fusta i policromada realitzada per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta, 1893 – Lleida, 1979).
El pas, intitulat per l’autor Tercera caiguda, i conegut popularment com Crist dels Penitents representa a Jesús defallint pel pes de la creu camí del Calvari. La posició anatòmica del Crist amb la creu, està inspirat en l’antic Crist de la Humiliació que malauradament es va perdre en la revolta del 1936.
Aquesta imatge va tenir un cost de 23.000 pessetes i va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 31 març de 1961.
Aquest pas, només participa a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant acompanyant el grup de penitents amb improperis.
La peanya
Realitzada en fusta de Guinea, va ser dissenyada pel senyor Enric Baixeras i realitzada pel fuster Abundio Escarré. De disseny innovador, hi figuren dotze creus de fusta que la rodejant completament; porta, als angles, les cinc llagues en una corona d’espines rematada per tres claus, l’escut de Tarragona i la creu de tau.
El pas es dut a rodes per sis congregants amb cucurulla.
Abans de 1936
El Crist de la Humiliació, va ser cisellat a Murcia als tallers “Los Bellos Oficios de Levante” l’any 1927, per l’escultor Clemente Cantos (Ontur, 1893 – Murcia, 1955) i policromat per Antonio Garrigós Giner (Santomera, 1886 – Madrid, 1966). Ambdós artistes van voler contribuir a la Setmana Santa de Murcia incorporant un pas de concepció moderna que es sortia de la norma, i la norma no era altre que la que dos-cents anys abans havia imposat Francisco Salzillo.
El pas figurava Jesús, tot sol, portant la creu. Els trets del rostre,desencaixats; el cos, vacil·lant, vençut pel dolor; el braç, estès a l’espai buit. Infonia tendresa i compassió. Hi dominava la talla directa, de modelat arestós, dur i expressionista.
Garrigós, va contactar amb la Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón de Murcia per tal de fer donació de la talla, i d’aquesta manera el Cristo de la Humillación va desfilar en processó per primera i última vegada el Dilluns Sant 11 d’abril de 1927 pels carrers de Murcia. Tot i la bona acollida de la premsa murciana a la nova escultura, al poc de sortir al carrer va començar a rebre tota classe de mofes, agreujat a més, pel pobre sistema d’il·luminació que amb preses li havien instal·lat. Els ciutadans no van entendre aquesta nova concepció d’imatgeria i la talla va ser rebutjada i retornada al dia següent –Dimarts Sant- al taller de Clemente Cantos i Antonio Garrigós damunt d’un carro de la brossa. Garrigós, enutjat el va deixar tancat dins d’un magatzem de guix fins el 1930, any en que Garrigós es va traslladar a viure a Barcelona, ja sense Clemente Cantos, i es va emportar la imatge participant en una exposició artística. La imatge va tenir una gran crítica i es van establir contactes amb la Congregació de la Sang per tal de portar-la a Tarragona.
I així va ser com, La Sang va adquirir la gran talla de Clemente Cantos i Antonio Garrigós rebutjada quatre anys abans per la Setmana Santa de Murcia. A Tarragona, va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 3 d’abril del 1931 i, com ja sabem, la imatge va ser cremada el 21 de juliol del 1936, en la revolta iconoclasta dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.
